Svetlana Cârstean
.jpg) (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1969 (55 anys) Botoșani (Romania) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, traductora, poetessa |
Svetlana Cârstean (Botoșani, 18 de febrer de 1969) és una periodista i poetessa de Romania.[1][2]
Va ser membre fundadora del Cenacle Central de la Facultat de Lletres de Bucarest i va publicar per primera vegada el 1995 en un volum col·lectiu Tablou de familie (Retrat de família), juntament amb Sorin Gherguț, Răzvan Rădulescu, Cezar Paul-Bădescu, Mihai Ignat i TO Bobe.
Al llarg dels anys ha publicat articles, entrevistes i poemes a diverses revistes i reculls del seu país com Dilema, Observator Cultural, Romania literara i Adevarul Literar si artistic.[2]
El volum de debut individual, Floarea de menghina (Cartea Românească, 2008), va rebre una excel·lent acollida per part de la crítica i diversos premis. Els seus poemes han estat traduïts a l'alemany, anglès, francès, italià, suec, txec.
En català, Xavier Montoliu ha traduït algun dels seus poemes. Els textos originals i les seves traduccions es poden llegir a lyrikline.org, una de les plataformes de poesia europees més prestigioses, creada per Literaturwerkstatt Berlin.
Floarea de menghina es va publicar a Suècia, traduït per la poetessa sueca Athena Farrokhzad, amb el títol Skruvstädsblomman (Rámus Publishing House, 2013). El 2015 va publicar Gravitație, traduit al noruec i al suec.
Va coordinar durant cinc anys a l'Editorial Pandora M, una col·lecció de poesia anomenada El club dels poetes vius. Des de la tardor de 2016 coordina una altra col·lecció de poesia a l'Editorial Nemira.
Obra completa
[modifica]- Floarea de menghină (La flor del lliri), Cartea Românescă, 2008.[2]
- Povești cu scriitoare și copii (Històries d'escriptores i nens), antologia coordinada por Alina Purcaru, Polirom, 2014.
- Gravitație (Gravetat), Trei, 2015.
- Trado, escrita amb la poetessa sueca Athena Farrokhzad. Editorial Albert Bonnier i Editorial Ramus, 2016.
- Sînt alta (Soc una altra), Editura Nemira, 2021.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Doce, Jordi. «Svetlana Cârstean: hablando con el enemigo ante el espejo» (en castellà). El Mundo, 30-10-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Entrevista com Svetlana Cârstean». Alea: Estudos Neolatinos, 16, 1, 2014, pàg. 210–217. ISSN: 1517-106X.
- ↑ «SOY OTRA» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2023].